EL PENSAMENT CRITIC COM A EINA
Think TANK
Terres de l'EBRE
L’objectiu del Think Tank és aportar opinió i impulsar accions que contribuïsquen a fer que les Terres de l’Ebre esdevinguen una regió amb més prosperitat, dinamisme, sostenibilitat i benestar.
Manifest pel progrés econòmic i social de les Terres de l’Ebre
Les Terres de l’Ebre representen aproximadament un 2% del PIB i de la població de Catalunya. És un territori amb una densitat de població baixa que afronta greus problemes de despoblament i envelliment. Però alhora és un territori amb una gran qualitat de vida, un entorn natural privilegiat i una bona situació geogràfica dins el corredor mediterrani. Aquí la vida transcorre a un ritme més pausat i entre menys massificació. Estos són elements que la pandèmia ha posat en valor i que obren la possibilitat que les Terres de l’Ebre esdevinguen un lloc atractiu no només per a fer-hi vacances sinó també per a viure-hi. Tot i això, este atractiu cal potenciar-lo, perquè disposar d’un bon entorn natural i una bona qualitat de vida no és suficient per a garantir el progrés i la prosperitat d’un territori.
Innovació rural i turisme de qualitat
Els avantatges de la baixa massificació s’han d’aprofitar. D’una banda, creiem que les Terres de l’Ebre tenen molt potencial per a esdevenir un espai de referència en l’àmbit de la innovació rural. D’altra banda, cal apostar per un turisme que vinga atret per la riquesa natural, cultural i gastronòmica i que alhora respecte l’entorn i les tradicions. Considerem que el turisme és una peça important per al progrés de les Terres de l’Ebre però no n’hauria de ser l’element principal. La promoció del turisme no ha de sacrificar autenticitat perquè és important que els ebrencs i les ebrenques que se senten orgullosos de la seua terra s’hi continuen sentint.
LECTURES RECOMANADES
“Esta crisi és una oportunitat per a afavorir el reequilibri territorial”
Àngel Mesado Jardí. Politòleg. Consultor de polítiques públiques i relacions institucionals, especialitzat en els sectors digital i tecnològic. www.19n.eu
Està canviant l’estructura de la nostra economia. Hi haurà canvis en la mobilitat, estalvi energètic, introducció de les noves tecnologies en capes de la societat que no n’estaven familiaritzades, racionalització del consum, agilització de les gestions administratives, la transferència tecnològica en el sector salut o la digitalització del turisme, posant al mapa marques o negocis que no sabíem que existien.
Cal un esforç de cohesió d’equips per a poder canviar la cultura del treball. Entre les coses a què em dedico és, precisament, a ajudar empreses i administracions a fer esta transició. Grans organitzacions han comprovat estes setmanes que poden tenir el personal treballant des de casa.
"La ciència ha d'estar connectada amb els problemes de la societat"
Pere Estupinyà. Nascut a Tortosa, Bioquímic; Màster en nutrició i metabolisme. Ha treballat a l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), en els Instituts Nacionals de Salut (NIH) dels Estats Units i el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID) .
Ha publicat diversos llibres de divulgació.
Ha produit i presentat la sèrie "El lladre de cervells". Participa al programa radiofònic a viure que són dos dies de la Cadena SER.
Els científics portaven temps dient que una pandèmia d'aquestes característiques passaria: que un virus podia saltar dels animals als humans, fer-se patogen i estendre per tot el món. Una de les reflexions a extreure és: com no li hem fet cas a la ciència? I no només em refereixo a nivell Govern », planteja Estupinyà. «Com és que això no estava previst? Ara estem amb les preguntes urgents del dia a dia, però la gran pregunta cal plantejar-la. Jo sóc crític amb els investigadors també, no amb els científics de laboratori, sinó amb que les estructures científiques no estiguin connectades amb la presa de decisions, amb la societat. La meva crítica és per als que dissenyen les polítiques científiques ».
Com entendre millor la "ciència de les ciutats" (anglés)
Ramon Gras Alomà i Jeremy Burke , cofundadors i investigadors aretians de la Harvard School of Engineering and Applied Sciences
Les ciutats actuals són més importants que mai. D’una banda, són els motors econòmics i polítics que necessitem per assumir els problemes més importants del món, com ara el canvi climàtic i la desigualtat social. D’altra banda, un desenvolupament urbà que no tingui visió i coordinació atrevides podria crear problemes que perduraran per a les generacions futures.
Com poden els urbanistes i els líders polítics evitar les trampes d’un mal disseny urbà tot aprofitant la creativitat i la productivitat de les ciutats per sempre?
El problema dels enfocaments actuals del disseny urbà és que es basen en una comprensió inexacta de com funcionen les ciutats. Això ha de canviar.