THINK TANK TERRES DE L’EBRE
Conclusions Jornada
El canvi climàtic està tenint un fort impacte sobre les Terres de l’Ebre i en els anys vinents continuarà fent estralls en el nostre patrimoni natural. L’emergència climàtica és una amenaça, però el territori no es pot quedar de braços plegats sinó que ho ha de veure com una oportunitat de progrés, fent de la natura i el benestar (dos dels grans actius de les Terres de l’Ebre) una palanca de transformació econòmica.
El Think Tank Terres de l’Ebre proposa abordar aquest desafiament tan complex a través d’una agenda compartida. Es tracta d’una metodologia que ja s’ha fet servir com a element de transformació en altres territoris com el Segrià o el Bages i que, a diferència d’altres estratègies, no té com a objectiu final assolir grans consensos sinó que pretén activar una pluralitat d’actors per donar resposta a reptes de territori. L’èxit de les agendes compartides -el que genera un nou terreny de joc per abordar-hi estratègies ambicioses- és la col·laboració entre sectors, la generació de coneixement compartit entre els diversos agents i la suma del talent.
Des de la perspectiva de les agendes compartides, la jornada “Terres de l’Ebre: transformació econòmica de la mà de la natura i el benestar”, que va comptar amb prop d’un centenar de participants, va donar lloc a les següents conclusions:
- les Terres de l’Ebre té el potencial per esdevenir referent en la transició ecològica. Per fer-ho no és imprescindible el consens de tots els actors del territori sinó que és suficient la implicació activa d’una massa crítica d’administracions, empreses, associacions i societat civil que comparteixin aquest repte
- la governança d’aquesta agenda ha de ser horitzontal, sense jerarquies. En l’activació de l’agenda compartida hi ha diversos actors que poden tenir protagonisme. En el cas de l’Institut per al desenvolupament de les Terres de l’Ebre (IDECE), es va identificar que el seu principal rol seria el d’agent facilitador, però en la governança han de participar tots els actors implicats
- només a través de l’empoderament del sector privat i la societat civil del territori serà possible impulsar iniciatives que no superin les rigideses en els ritmes i dificultats de l’acció de les administracions.
- per desplegar aquesta estratègia de transformació econòmica és necessari comptar amb capital humà, una part del qual està fora de les Terres de l’Ebre. Per captar-lo, seria convenient tenir un pla d’atracció de talent amb una visió conjunta de territori que, entre altres coses, abordés un dels principals reptes a curt termini: visibilitzar que el retorn a les Terres de l’Ebre no és un fracàs per als professionals que han estat fora un temps, sinó que aquí també hi ha oportunitats laborals atractives que permeten amb una bona qualitat de vida
- aquesta jornada va ser només un primer pas, l’inici d’una agenda compartida. Ara cal posar fil a l’agulla i començar a aglutinar a actors, definir actuacions (com un pla d’atracció de talent) i acabar de perfilar la governança.
La jornada “Terres de l’Ebre: transformació econòmica de la mà de la natura i el benestar?” ha servit per posar de manifest la necessitat de tenir una visió conjunta de territori basant-se en grans reptes compartits i que utilitzi com a palanca els seus grans actius. El Think Tank Terres de l’Ebre convida a continuar construint conjuntament aquesta agenda compartida, a la qual cal afegir més actors representatius del territori (administracions, empreses, entitats de la societat civil organitzada i professionals).
Tortosa, 22 d’abril de 2022
GRÀCIES!!
conferències + debats + sessió de treball
El Think Tank Terres de l’Ebre i l’Institut de Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre es complauen a organitzar aquesta jornada per impulsar una agenda compartida a les Terres de l’Ebre que posicioni el territori com a referent de la transició ecològica a Catalunya.
La jornada connectarà a les administracions, als agents econòmics i socials i al sector educatiu de les Terres de l’Ebre que tinguin interès en jugar un paper actiu en la creació d’una agenda compartida per al territori.
on
Hotel SB Corona Tortosa
Plaça de la Corona d’Aragó, 5, 43500 Tortosa, Tarragona, España
quan
Dia 22 d’abril del 2022 en jornada de matí i tarda.
JORNADA TERRES DE L’EBRE: TRANSFORMACIÓ ECONÒMICA DE LA MÀ DE LA NATURA I EL BENESTAR?
PROGRAMA
matí
22 d'abril 2022
10:00
RECEPCIÓ i REGISTRE ASSISTENTS
10:15
benvinguda
Meritxell Roigé (alcaldessa de Tortosa)
Ferran Rodero (Director general de Promoció Econòmica, Competència i Regulació. Generalitat de Catalunya)
Àngel Mesado. Think Tank Terres de l’Ebre
10:30
ponènciES inauguralS
Ponent: Elvira Carles. Fundació Empresa i Clima.
Ponent: Àurea Rodríguez. EURECAT HUB Foodtech
11:00
pausa - cafÈ
11:15
Agendes compartides: què són i com funcionen a la pràctica?
Tatiana Fernández (Departament d’Economia i Hisenda, Generalitat de Catalunya)
Xavier Gironès (agenda compartida Bages)
Teresa Botargues (agenda compartida Lleida)
12:15
Taula rodona: iniciatives
Modera: Pere Estupinyà
Anna Palli (IRTA)
Jordi Bel (SAICA PACK)
Begoña Garcia (Catalunya Rural Hub)
Aleix Sunyer (ORIGIVAL)
Montse Callau (Hotel Rull)
dinar
22 D'ABRIL 2022
13:30
restaurant LO LLAUT
Carrer del Comerç, 41, 43500 Tortosa
Reservat als participants a les sessions de treball de la tarda
tarda
22 D'ABRIL 2022
15:00
Sessions de treball
Grup 1: GOVERNANÇA
Modera: Tatiana Fernández i Xavier Gironès
Grup 2: TALENT
Modera: Marta Curto i Joan Estellé
Grup 3: INICIATIVES
Modera: Anna Palli (IRTA) i Teresa Botargues.
16:30
CONCLUSIONS
Ponent: Andreu Orte
17:00
CLOENDA
Ponent: Xavier Pallarés
Definició
Què són les agendes compartides?
Les agendes compartides per a la sostenibilitat i el canvi social són agendes que articulen, a través d’un model de governança participativa, l’acció col·lectiva d’actors diversos per afrontar un repte comú (normalment relacionat amb els ODS) al territori i els problemes que se’n deriven.
Tot i que la configuració concreta de les agendes compartides depèn del repte, del territori i dels actors implicats, en podem destacar les característiques comunes següents:
- Es basen en la col·laboració intersectorial i en la generació de coneixement compartit entre administracions públiques, acadèmia, empreses i societat civil, per comprendre i gestionar problemes complexos des d’una perspectiva holística i dinàmica, tenint en compte els efectes a llarg termini i els impactes directes i indirectes. Per tant, l’articulació d’aquestes agendes requereix superar les fronteres entre disciplines de coneixement i entre ciència i societat.
- Focalitzen l’acció en el canvi, la transformació i l’impacte de gran abast (col·lectiu), sostinguts en el temps.
- Són estratègies adaptatives, que responen activament a efectes inesperats, desenvolupaments, èxits i fracassos. L’experimentació, el monitoratge i l’aprenentatge estratègic són elements clau de les agendes compartides.
- Exploren vies alternatives, intenten preveure quins efectes sistèmics provocaran les accions a llarg termini, avaluen els resultats de les accions per aprendre i incorporen els aprenentatges en les actuacions.
- Tenen un model de governança propi, que integra els actors del territori que són rellevants en l’àmbit del repte i dels problemes que se’n deriven.
- Es generen a partir de la demanda, per donar resposta a necessitats i problemes concrets de col·lectius del territori, mitjançant el disseny de solucions.2 Impliquen, des de l’inici, els col·lectius afectats pels problemes que aborden, però van més enllà, amb l’objectiu de reproduir o escalar les solucions exitoses i connectar-les amb estratègies i agendes més globals, com ara les missions de recerca i innovació de la UE.
Tant les missions com les agendes compartides tenen com a principal objectiu respondre amb eficàcia als reptes de la societat i contribuir als ODS, tot i que ho fan des de perspectives complementàries. En aquest context, un repte clau per a la UE en el proper període (2021-2027) és trobar mecanismes per encaixar les agendes compartides, que es promouen des del territori i sovint es financen amb fons regionals de la UE, amb les missions.
La metodologia de les missions s’adreça a administracions públiques que fomenten la participació i el compromís de múltiples actors amb un enfocament de dalt a baix. Les agendes compartides, en canvi, les promouen coalicions de múltiples actors del territori, amb un enfocament de baix a dalt. Les poden iniciar administracions públiques, però també universitats i altres entitats del territori. La direccionalitat de les agendes resulta de la visió compartida i les actuacions s’articulen mitjançant un model de governança participativa.
ORGANITZADORS
PATROCINADORS
