Acta de primera sessió
Divendres dia 17 d’abril de les 17:00h a les 18:15h
Contingut:
1) Quines són les amenaces i les oportunitats de les Terres de l’Ebre amb la ‘possible’ nova normalitat?
2) Es pot fer alguna cosa per a no quedar-se enrere?
3) Com seguim?
4) Nous invitats?
Assisteixen:
Angel Mesado, Marta Curto Grau, Matilde Villarroya, Miquel Fabregas, Pere Estupinyà, Pili Sanmartin, Ramón Gras, Joan Estellé, Josep Sabaté, Miriam Torres, Marta Iglesias.
1) Quines són les amenaces i les oportunitats de les Terres de l’Ebre amb la ‘possible’ nova normalitat?
Angel Mesado
- El sector turístic i experiències i productes km cero. Pujada del turisme nacional.Producte de proximitat i lo que té associat al seu voltant.
- Teletreball i proximitat amb Bcn, Madrid. És més fàcil ara teletreballar -cultura del treball- del treball online, gràcies a aquesta crisis ens podem beneficiar d’aquesta transformació que s’ha donat.
Marta Curto
- El turisme nacional. Català que vindrà a TE. S’ha d’estar preparat per llançar publicitat sense massificar.
- Sector construcció. Tot i que el primer anys anirà a baixa, és un sector on encara hi ha potencial perquè no ha innovat i per tant es poden fer moltes cases sostenibles o emissions zero. És un sector on queda molt encara per fer.
- Sector agroalimentari, serà el que faci aguantar el cop de la caiguda.
- Totes poden ser oportunitats, plans de reactivació econòmica i reconstrucció.
Miquel Fàbregas
- Comparteix les aportacions fetes prèviament i afegeix com oportunitat la possibilitat de retorn del talent i habitant al territori per disposar d’uns preus més atractius, especialment d’habitatge.
Pere Estupinyà.
- Oportunitat d’Innovació rural.
- Ja hi han iniciatives que treballen i potser cal mirar per saber quins projectes i accions es duen a terme en innovació lluny de les ciutats. Fundació Cotec https://cotec.es/
- Projectes Europeus.
- Nova ruralitat. https://novaruralitat.org/
Pili Sanmartin
- Costa dir què pot ser una oportunitat ja que no tenim clara la diagnosis de quina és la situació actual de les TE, per el que és molt difícil amenaces i oportunitats. El que sí que aporta clarament aquesta pandèmia és que el capitalisme s’ha desfet a partir de una crisis sanitaria.
- Pèrdua econòmica de molta part de la població. Desigualtat socials.
- Oportunitats podrem trobar o generar en funció de la nova mirada que li vulguem donar de la vida que volem viure. Què tenim al centre? El treball? La vida?
- Oportunitat també pot ser el replantejament d’oportunitat de vida que les persones hi puguin fer i frenar el despoblament amb una possible tornada i revalorització del món rural.
Ramón Gras
- Part de l’estructura econòmica, que ha descuidat el territori ha portat a la fuga de persones que no hi troben oportunitats. La concentració de llocs de treball a les ciutats.
- Per tant, cal una reactivació econòmica per poder fer de nou el territori amb possibilitats de desenvolupament i fer tornar així a les persones.
- Catedrals del vi de gandesa: font d’inspiració dels nous models.
- Comparteix la pantalla i explica l’estudi que ha fet per a la Diputació de Tarragona on es feia una primera aproximació a entendre a partir de les dades les dinàmiques socioeconòmiques.
- Sofisticació de la especializació. Al territori hi ha set clústers. Cal especialització .
Josep Sabaté
- Com a societat hem viscut la por per temes sanitaris. Hi ha un canvi de visió del territori. Tenir la voluntat de tornar. No s’ha viscut aquesta situació de la mateixa manera a les ciutats que als pobles.
Joan Estellé
- Destaca l’oportunitat que s’ha donat amb l’empoderament ciutadà. S’ha donat iniciatives de manera espontània organitzades des de la propia ciutadania: Makers, Balcons solidaris, Costureres….
- El futur de les nostres terres passa per donar veu i participació a la ciutadania.
- Fer hackathons telemàtiques.
Un cop feta aquesta primera aproximació s’obre un torn lliure de paraula.
- Miquel: Les TE són el vint per cent de la superfície de Catalunya i només el cinc per cent de la població.
- Pili, a partir de l’aportació de l’estudi de Ramón Gras que indica una possible especialització de la Terra Alta en el sector de les energies eòliques es fa la pregunta de perquè en gandesa s’ ha d’ introduir si és una societat agrícola. Apunta alhora que quan es planteja : Què han de ser les TE ? s’ha d’escoltar a tothom per evitar encolomar-nos tot allò que no volen a les ciutats.
- Ramón apunta que ha d’haver una transició entre aquest tipus d’energía – que no genera llocs de treball, ni riquesa en el territori. Aquesta podria anar dirigida a ser regions productores d’aquest tipus d’indústria de producció de renovables.
- Perill de que vinguin imposats des de dalt models productius que no interessen des del territori. Aprofitar els processos de participació per a consensuar estratégies i possar a tots els agent interessats. Pacte nacional pel coneixement, direcció general, procés de participació
2) Es pot fer alguna cosa per a no quedar-se enrere?
Angel Mesado
- Ens cal una estratègia de què volem com a territori i una proposta clara institucional compartida.
- Ens falten arribar a dos tres punts compartits i prioritàries per tots els actors del territori.
- Tindre una sola veu.
Marta Curto
- Falta de descentralització d’organismes públics.
- Perquè els ‘instituts de’ no poden tindre una delegació a tortosa? Per exemple l’institut d’estadística
- Es fa prou demanda desde el territori ? De valor afegit, innovació, d’especialització productiva..
- Car recordar que el que portaria a les persones a les TE -i es posa a ella mateixa d’exemple- sería poder disposar d’un treball interessant.
- A les TE tenim Industries paper, fusta, cartró: Poden ser les TE l’epicentre del coneixement d’aquests sectors?
Pili Sanmartin
- El que ens portarà a tenir unes vides més senzilles serà treballar a petita escala, sostenibilitat, i agricultura.
- Paisatges bonics, resilients, vius, i productius.
- Comparteix la importància de tenir una resposta clara i unificada.
Pere Estupinyà
- Bottom up- coses locals que puguin créixer. Definir el terreno què vol ser. Si que es pot decidir el model de vida. Però una vegada aposti per un tema, cal tenir una visió oberta, per poder mirar altres territoris, que s’està fent que ja estiguin funcionant.
- Apropiació. La gent ho ha de sentir com a propi. Connexió d’escolar les experiències.
- A Amèrica Llatina s’ha intentat moltes vegades fer el Sillicon Valley Llatí però mai ha funcionat per no apropiació ciutadana del model. És molt difícil crear cosas de nou i de zero sense tenir un dineral. Cal identificar una línea i posteriormente crear el bottom up.
3) Com seguim? Aportacions lliures.
- Qui té el poder de transformar una idea en un projecte?
- Els brainstorming estan molt bé però després cada persona se’n va a la seva feina.
- Quins actors són necessaris i quines línies es prioritzen?
- Això s’ha de liderar desde el territori.
- No sabem com definir aquestes estratègies i com fer-les una realitat. Perquè en aquests processos no avancem? Això acaba generant desgast en la gent que hi participa. És important que siguin processos vivencials, on la gent es pugui veure.
- El procés participatiu ve a l’últim moment. Cal poques línies i asumibles.
- Sector agroalimentar està aportant valor.
S’afegeix a la sessió Matilde Villarroya que aporta els següents aspectes.
- Si alguna cosa s’ha demostrat és que es treballa molt bé a distància i això iguala les TE a uns altres indrets. La distància ja no es un handicap per a treballar. Ha suposat un gran experiment de teletreball col.lectiu i ha funcionat.
- Alhora han augmentat les empreses que treballen en e-commerce.
- Cal fer crèixer el teixit empresarial d’aqui. No esperar que vingui de fora.
- Procesos de participació: Grans grups de participació són difícils de governar, s’ha de treballar en petit comitè i després obrir a participació.
Conclusions i acords.
- Documentar aquestes idees.
- Demanar a Diputació informe Ramón.
- Tornar a quedar en dos divendres per seguir generant contingut d’acció.
EMAILS POSTERIORS DE PERE I RAMON
Ramon Gras:
Un plaer participar en la trobada d’avui. La Diputació de Tarragona por facilitar-vos l’estudi inicial, i actualment hi volen donar continuïtat amb un projecte més ampli per donar suport a la presa de decisions a la demarcació. Per si és del vostre interès, adjunto referència de la nostra metodologia d’anàlisi i disseny urbanístic, que vam descriure en una acte al Col·legi d’Enginyers de Camins el passat novembre:
https://youtu.be/VdnGNJo5OiE?t=699
La nostra principal innovació metodològica ha sigut la territorialització a escala regional, de ciutat, i arquitectònica del model de Complexitat Econòmica de Lázsló Barabási, César Hidalgo i Ricardo Hausmann. Estem donant continuïtat a la visió d’Ildefons Cerdà, de desenvolupar un model d’innovació urbana i un model d’innovació rural. També podeu descarregar-vos l’Atles de Districtes d’Innovació, on hem analitzat per mitjà de la ciència de la complexitat i la teoria de xarxes els ingredients i les dinàmiques que permeten l’èxit dels 50 districtes d’innovació més potents dels Estats Units, i l’estudi de potencials centres d’innovació i clusters industrials que vam fer per l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Ben cordialment,
Ramon Gras
Aretian | Urban Analytics and Design
Enllaços enviats per Pere Estupinyà:
G100 – Nueva Ruralidad (a l’apartat de projectes hi ha idees interessants)
Portal sobre pueblos inteligentes | Red europea de desarrollo rural (REDR) (no l’he mirat a fons, però crec hi ha força info. diuen que un referent interessantíssim per temes d’innovació social i desenvolupament en àmbit rural és Escòcia)
PRESURA – III Feria Nacional para la repoblación de la España Rural (tampoc l’he mirat, i potser el tema repoblació no és el que més ens preocupa, però em diuen que a aquesta fira sempre s’aprenen coses)
salutacions
Telefònicament Pere Estupinyà fa arribar la següent reflexió:
Hem reflexionat sobre el post coronavirus sense tenir present del tot que això va per llarg, i que dintre d’un temps si que hi haurà un escenari post. NO són els mateixos els reptes i oportunitats que es donen ara, que els que hi haurà dintre de dos anys, com el d’aqui cinc. I això és algo que hem de tenir present. La direcció és pensar en diferents escenaris temporals.
A curt plaç el turisme és el que més impacte tindrà. A molta gent li agrada viatjar i no quedarà altre que fer-ho de proximitat i aqui les TE si que té una oportunitat clara.
Però a mig termini potser si que té més possibilitat el tema de les energies, agricultura pq genera un valor afegir.
Altres: